Seleccion d'Obratges

Per tota comanda, demanda d'informacion o d'adesion : grelh.roergas@gmail.com

Obratges recents pareguts dins la colleccion actuala e qualques autres

Ouvrages récents parus dans la collection actuelle et quelques autres

PASSEJADAS ROERGATAS

Passejadas roergatas, n°79 (obratge collectiu, 2024, 256 paginas, ISBN : 9782902756421) 14€ 


Dempuèi sa creacion per Enric Mouly e Eugèni Seguret, en 2021, la tòca del Grelh Roergàs es de defendre e de promòure la lenga occitana, lenga nòstra. Regularament, l’associacion publica tres, quatre, cinc obratges per an. Una granda varietat de tèmas.

Trobaretz aicí 140 tèxtes que valiá la pena de recampar e de presentar dins un sol obratge titolat Passejadas roergatas, tot simplament perque una bona part dels autors d’aqueles tèxtes vivon en Roergue, mas son pas totes roergats, e tot se passa pas en Roergue ! Plan segur, los autors escrivon dins la lenga que coneisson, amb sas particularitats e sas diferéncias una lenga que pòdon pas, que vòlon pas traïr graficament, en comparason amb l’occitan dich referencial, una lenga que, s’es pas totjorn academica, a lo meriti d’èsser autentica. Es tanben çò que caracteriza aqueles tèxtes que, en mai de lor interès tematic incontestable, ofrisson un testimoniatge de la vida de la lenga.

Amb aquel obratge, esperam que la passejada pel camin dubèrt pels fondators del Grelh Roergàs mai de cent ans enrè contunharà pendent longtemps encara… e perqué pas, pendent cent ans de mai.

LENGA PARLADA / LENGA VIVA

Lenga parlada / Lenga viva, de Sèrgi Gairal, n°78 (recuèlh de 40 dialògs, 2024, 136 paginas, ISBN : 9782902756414) 13€ 

« Dins mos romans i a de dialògs, de convèrsas. Es pas la resulta d’una causida. Los personatges parlan espontanèament, naturalament, coma dins la vida. Perqué raportar çò que dison quand eles meteisses o pòdon dire ? La paraula es la vida. Sens paraula, i a pas de lenga viva. »

« Vaquí l’explicacion del títol Lenga parlada / Lenga viva, quaranta tròces de vida, quaranta dialògs que fan de ziga-zagas, que prenon de camins diferents, serpentoses o bartassièrs, entre d’interlocutors tan diferents (dròlles, joves, adultes, parents, celibataris, retirats…), sus de tèmas d’una granda varietat, quaranta scènas que d’unas nos pòdon susprene, que totas nos interpèlan sus çò que disèm, çò que pensam, çò que fasèm, çò que sèm, de dialògs que fan viure la lenga, naturalament, intensament, e nos fan soscar a l’encòp ». Extraches de l’avantprepaus Oblidem pas lo caractèr teatral d’aquelas scenetas que prendràn encara mai de sabor, un còp oralizadas, un còp representadas (veire Suggestions "teatralas" a la pagina 129).

CAMINS : LO CANT DE LA TÈRRA

Camins : lo cant de la tèrra, de Yvette Balard, n°77 (bilingüe, 2023, 80 paginas, ISBN : 9782902756407) 10€ 


Entre Causse e Leveson (2004), La bèstia del Larzac (2008), Arbres d’en çò nòstre (2017), Per un erbièr de Roergue (2022). Amb Camins, Iveta Balard contunha de nos menar non solament pels camins "d’en çò nòstre", mas tanben pels camins de la vida. I pensam pas de contunh, mas viure es caminar. Caminar per anar a l’escòla, per gardar las fedas, caminar "pel país de França e pels païses vesins", caminar lo jorn, caminar la nuèch… "Camini doncas SOI, per parafrasar Descartes. Tant que camini existissi." Mas, se sovenir es caminar tanben per un passat encara pro recent. Iveta profita d’aquela soscadissa per nos parlar del berret, del davantal, dels esclòps, e de la quina, totjorn d’actualitat, e tot aquò dins una lenga requista, una lenga que, ni per las dificultats, contunha de caminar sens jamai s’arrestar.

CARTULAIRE  DE SAINT-SALVADOU  ET LUNAC

Cartulaire de Saint-Salvadou et Lunac, de Chantal Demarest, n°76 (transcription et traduction, 2023, 180 pages, ISBN : 9782902756391) 13€ 

Chantal Demarest vit en Aveyron depuis 1974. Historienne, passionnée d’archéologie, elle étudie plus particulièrement son village et sa région, Le Bas-Ségala, dont elle décrypte les archives afin de découvrir et faire connaître les principaux événements depuis la Préhistoire.

Elle a passé 20 ans à déchiffrer et transcrire ces textes des folios de parchemin rédigés soit en latin, soit en occitan, avant de les traduire. Ces deux langues étant celles du XIIIe jusqu’au tout début du XVe siècle, par conséquent parfois éloignées de la formation classique, ont nécessité de nombreuses heures de travail.

Des latinistes plus chevronnés y trouveront probablement quelques imperfections, mais il n’existait pas de traduction de ce cartulaire dont l’intérêt est certain pour les personnes qui souhaitent connaître l’histoire de leurs villages, Saint-Salvadou et Lunac, mais aussi les mœurs médiévales concernant la fiscalité et les traditions locales, ainsi que les lieux-dits et les familles dont certaines occupent toujours ces mêmes lieux depuis 700 ans.

L'ESCUDIÈR DE CASTÈL-MARIN  La patz del rei e de la Glèisa 

L'escudièr de Castèl-Marin, de Jacques Regourd, n°75 (roman, 2023, 352 paginas, ISBN : 9782902756384) 13€ 

L’autor :

Jacques Regourd es nascut a Rabastens (Tarn) en 1948, de parents sortits totes dos del canton de La Salvetat Peiralés. Farà sos estudis a Rodés puèi a Tolosa (sciéncias umanas-geo-ist). Dintrarà al Ministèri de l’Economia e de las Finanças coma comissari, a la Direccion Nacionala de las Enquistas de Concurréncia. Demorarà 10 ans a París abans de tornar a Rodés. Aquí, fòra de son activitat professionala (DGCCRF), tombarà dins lo pairòl de las quilhas de uèch. Ne vendrà president nacional pendent mai de 20 ans e, al còp, secretari puèi vicepresident de l’Associacion Europenca dels Jòcs e Espòrts Tradicionals. A la retirada de sas activitats associativas en 2020, tornarà a sas primièras amors, la lenga nòstra.  

Lo libre :

Aquel raconte es aquel d’Augièr, jove pastre de Castèl-Marin, en Roergue.  S’amòda en 1222 per s’acabar a Najac en 1249, del temps del renhe de Raimon VII de Tolosa. Mescla una ficcion romanesca a la vertat istorica dins l’amira de far conéisser melhor al legeire la societat del temps, dins tota sa complexitat : plaça de la femna, libertats publicas, plaça e poder de la Glèisa oficiala, relacions fevalas entremescladas, lutz de la civilizacion occitana, civilizacion europenca, cresenças religiosas mai o mens asseguradas del pòble e cresenças dels bons òmes, revolucionàrias per l’Edat mejana amb las consequéncias de la metempsicòsi. Lo vejaire suls eveniments e suls comportaments es personal.

SOLEDRE

Soledre, de Francis Cournut, n°74 (roman bilingüe, 2023, 162 paginas, ISBN : 9782902756377) 12€ 

Lo soledre es un ventolet d’estiu que fa caumar las fedas, rabastinar lo campèstre e capbordejar los òmes. L’autor, Francis Cournut, auriá pogut titolar son cinquen libre L’argent ! L’argent, totjorn mai ! Perque es ben l’argent que fa capbordejar los òmes d’aquel libre. L’autor presenta una fòto de la societat actuala amb totes sos defauts, ont lo monde de l’entrepresa, lo monde politic e mai lo monde del sindicalisme se mesclan sens estat d’anma, sens s’embarrassar de las règlas vertuosas de la vida. Aquela vision pessimista mòstra lo costat escur de l’òme, gastat per l’argent e que cura lo valat de las inegalitats.

LA LENGA MIRGALHADA DE FERRAN DELÈRIS

La lenga mirgalhada de Ferran Delèris, de Sèrgi Gairal, n°73 (estudi lingüistic, 2023, 160 paginas, ISBN : 9782902756360) 13€ 

Dempuèi son primièr roman, Lo barracon (IEO, n°133, 1996), Sèrgi Gairal nos propausa una granda varietat d’obratges, romans tot en occitan o bilingües, reviradas (de l’occitan a l’espanhòl, de l’espanhòl a l’occitan), de recuèlhs, d’istorietas, de mots crosats, de tèxtes, Tròces de vida (Grelh Roergàs, n°69, 2021, amb vint tròces enregistrats per el sus YouTube). Cambiar d’activitat d’escritura per far viure la lenga, la defendre e la transmetre, es aquò la tòca de Sèrgi Gairal. Ne balha la pròva a la fin de 365 istorietas nòstras (Grelh Roergàs, n°41, 2012), dins sas "Activitats per aprene o per jogar", mas tanben a la fin de Tròces de vida dins sas "Suggestions pedagogicas". E qué dire de Lo Professor Cric (Grelh Roergàs, n°52, 2017), d’aquel papagai Cric qu’ensenha a sa companha Crac a parlar corrèctament ?

Aqueste còp, nos propausa quicòm d’encara mai diferent, l’estudi de la lenga d’un escrivan de tria, Ferran Delèris (1922-2009), pus precisament l’estudi d’un aspècte de la lenga de Ferran Delèris, los imatges. Escriu dins l’avantprepaus : « Ai tornat legir sos obratges, ai tornat descobrir e saborejar la lenga mirgalhada de Ferran Delèris. Disi plan "saborejar", qu’es una lenga imatjada plan mai que cap d’autra, una de las caracteristicas màgers de son estil… »

La lenga mirgalhada de Ferran Delèris, a l’encòp florilègi d’imatges e estudi lingüistic a saborejar pel plaser e, perqué pas, per aprene o melhorar la coneissença de la lenga, compte tengut del caractèr pedagogic d’un tal obratge.

JOSEPH VAYLET Poèta Trobador

Rimas en lenga mairala, de Joseph Vaylet, n°72 (2022, 90 paginas, co-edicion Grelh Roergàs / Les Amis de Joseph Vaylet, ISBN : 9782902756353) 10€ 

Joseph Vaylet èra nascut poèta, menèt una vida de poèta, poèta trobador e poèta de circomstància, e per el tot èra circomstància :

L’ostal :

Un niu bastit dins una conca.

La natura :

Dins l’entrelutz d’argent una rana que crida

Fa tintar lo metal de sa clarina d’òr.

L’aimada :

Sul camin de la vida ai devinhat una anma

Dins un còrs obrajat en mòtle de vertat.

Los grelhs :

L’avèm complit nòstre passatge

E laissam quicòm al país.

La lenga :

Ò lenga dels aujòls, bèla lenga florida

Qu’en te parlant cantam talament siás polida.

Los que luchan :

Totes sabèm ben pron que vòstra causa es justa

E que cal téner còp coma una mèstra fusta.

Lo temps que passa :

Lo sovenir es una flor

Que nòstre esprit ara desfuèlha.

PER UN ERBIÈR DE ROERGUE 

Per un erbièr de Roergue,  de Yvette Balard, n° 71 (bilingüe, 2022, 120 paginas en color, ISBN : 9782902756346) 10€ 

«  Professora de sciéncias de la natura, dempuèi totjorn passionada de natura, Iveta Balard ensenha tant als joves coma als vièlhs las meravilhas que pòrta lo nòstre monde. E qual o podiá far tan plan dins la lenga que presam tant, nautres defensors de la lenga del país, defensors de la diversitat lingüistica ? Qual nos podiá dire melhor totes aqueles noms que lo pòble occitan donèt a las èrbas qu'aprenguèt a utilizar e doncas a respectar ?

Iveta nos convida a nos passejar pel campèstre, un pauc sauvatge de preferéncia, a nos daissar prene per l'ambient frescolit d'una matinada o caudet d'una vesprada, d'alenar d'a fons una golada de ventolet de prima, puèi de nos jaire pel sòl sens o espotir tot de tròp, e de legir deliciosament qualques tròces d'aquel libre… lo nas dins l'èrba. » (Cristian Andrieu)

« Professeure de sciences de la nature, depuis toujours passionnée de nature, Yvette Balard enseigne aux jeunes comme aux vieux les merveilles de notre monde. Qui d’autre pouvait le faire aussi bien dans la langue que nous apprécions tant, nous défenseurs de la langue du pays, défenseurs de la diversité lingüistique ? Qui pouvait mieux nous dire tous ces noms que le peuple occitan a donné aux herbes qu’il a appris à utiliser et donc à respecter ?

Ivette nous invite à nous promener à travers la campagne, un peu sauvage de préférence, à nous laisser envahir par l’ambiance fraîche d’une matinée ou chaude d’un après-midi, à respirer profondément une bouffée de vent léger du printemps, puis à nous coucher par terre sans tout écraser et à lire délicieusement quelques passages de ce livre… le nez dans l’herbe. » (Christian Andrieu)

UNA SIETADA DE REPONCHONS 

UNE ASSIETTÉE DE RÉPOUNTCHOUS

Una sietada de reponchons / Une assiettée de répountchous,  de Sèrgi Gairal, n° 70 (roman bilingüe, 2022, 144 paginas en n&b, ISBN : 9782902756339) 14€ 

Amassar de reponchons, los aprestar amb d’uòus, de carnons, en ensalada… puèi los saborejar es pas res d’excepcional, levat per Sèrgi Gairal dins son vint-e-unen obratge, un roman original, plen d’interrogacions e de suspresas. Aicí, en mai de son ròtle alimentari acostumat, lo reponchon ne jòga un autre que demòra una enigma fins a la darrièira linha, un scenari incredible, pièger que dins una enquèsta policièira. Una sietada de reponchons a tastar sens estar mai e sens moderacion !

Cuellir des répountchous, les accommoder avec des œufs, des lardons, en salade… puis les savourer n’est rien d’exceptionnel, sauf pour Serge Gayral dans son vingt-et-unième ouvrage, un roman original, plein d’interrogations et de surprises. Ici, outre son rôle alimentaire habituel, le répountchou en joue un autre qui demeure une énigme jusqu’à la dernière ligne, un scénario incroyable, pire que dans une enquête policière. Une assiettée de répountchous à goûter sans plus attendre et sans modération !

TRÒCES DE VIDA

Tròces de vida, de Sèrgi Gairal, n° 69 (recuèlh de tèxtes, 2021, 118 paginas en n&b, ISBN : 9782902756322) 13€ 

Tròces de vida, lo vinten obratge de Sèrgi Gairal. Après una tièira de romans de tèmas variats, tot en occitan o bilingües, après la revirada de Dòn Quichòt (tròces causits) e dels Entremeses de Cervantes, après un recuèlh de mots crosats, un recuèlh d’istorietas, nos ofrís aicí un ramelet de quaranta tèxtes, "de remembres, d’anecdòtas, de scènas e situacions divèrsas, recentas o ancianas, comunas o excepcionalas, realas o somiadas, urosas o malurosas, una granda varietat de tèmas, lo rebat de nòstra vida de dròlles, de joves, d’adultes e de vièlhs." Tròces de vida, lo rebat de nòstra vida a un moment donat.

Dins l’avantprepaus Sèrgi Gairal precisa que "l’escrich sufís pas per far viure una lenga, encara mens per l’aprene. Per parlar de lenga viva, la cal ausir. Per l’ensenhar e la transmetre, cal dispausar de testimoniatges orals." Es per aquò que propausa una version audio d’una seleccion de tèxtes del recuèlh qu’òm pòt escotar sul site sergegayral.fr : Ouvrages divers / Seleccion Audio, un ramelet oral per far viure la lenga encara mai, encara melhor, o pel plaser de l’ausir, tot simplament.

TORNARAI UN JORN

Tornarai un jorn, de Francis Cournut, n° 68 (roman bilingüe, 2021, 200 paginas en n&b, ISBN : 9782902753615) 12€

Francis Cournut es nascut a Sant-Africa en 1947. Retirat de La Pòsta, es un apassionat e un defensor de la lenga d’òc. Son militantisme s’exprima dins l’escrich de romans ont l’amistat e l’amor seguisson de camins sociologics. La relacion dels òmes entre eles es plan sovent sorga de conflictes. Es çò qu’inspira l’autor. Tornarai un jorn es son quatren roman. L’autor s’es transportat dins las annadas après-guèrra e a imaginat aqueste roman d’amor dins l’encastre bucolic d’aquel canton ont se tròban sas raiças. “Tornarai un jorn”, es çò que se disiá l’autor pendent tota sa vida activa que lo menèt luènh de son país naissedor. L’autor se risca de presentar l’ambient d’un vilatge pendent e après las orrors de la segonda guèrra. Evòca tanben qualques eveniments istorics que daissèron de nhafraduras prigondas dins las memòrias.

LO BARON DE TUSTAMINA / LE BARON DE TUSTEMINE

Lo baron de Tustamina / Le baron de Tustemine : conte bilingue occitan-français ; adaptation, traduction, maquette de Patricia Pallier ; illustrations couleur de Chantal Demarest (2021, hors collection, 28 pages, ISBN : 9782902756308) 10 €

Lo baron de Tustamina est la version occitane d’une histoire de chat rusé publiée par Charles Perrault à la fin du XVIIe siècle dans Les Contes de ma mère l’Oye, sous le titre de Le Maistre chat ou le Chat botté. Le thème des animaux serviables est très ancien.

On pourrait imaginer que les versions occitanes des contes universels ne sont que des traductions de contes émanant de la tradition française, il n’en est évidemment rien. Ces contes ont traversé les siècles par le vecteur de l’oralité dans un milieu familial occitanophone.

Un roi organise un concours, l’heureux gagnant épousera sa fille. La jeune princesse aime en secret le baron de Tustemine mais le gagnant du concours est un simple savetier propriétaire d’un chat… Elle quitte donc le château de son père en compagnie du savetier…

Découvrez la version occitane du Chat botté !

PARLADISSAS ANIMALAS

Parladissas animalas, de Gèli Combas, n° 67 (2021, 188 paginas en n&b, ISBN : 9782902756292) 15 €

Dins Parladissas animalas, Gèli Combas contunha dins la dralha dubèrta per son oncle Loís Combas (aliàs Cantalausa, 1925-2006). Son trenta sièis bèstias que nos descrivon cossí son, cossí naisson, ont vivon, çò que manjan, lors costumas, lor vida entièira, que partejam vertadièirament amb elas, dins l’aiga, dins l’aire, sus tèrra e quitament jos tèrra. Son d’aucèls, de peisses, de mamifèrs, d’insèctes, d’anfibis, de batracis, de reptils. Lor lenga, la lenga de Gèli, es una lenga viva, autentica, qu’òm saboreja de la debuta a la fin, sens oblidar l’interès pedagogic indiscutible de l’obratge, que la màger part de nosautres coneissèm pas grand causa del mond animal.

La lenga de Gèli Combas, sas qualitats de narrator, las descobriguèrem en 2011 dins Una lutz sul camin (Grelh Roergàs, n°37). La podèm legir regularament dins sas contribucions a las revistas Patrimòni e Canta-Grelh, dins sas cronicas plan sentidas pel jornal Le Tarn libre.

Sèm pas acostumats a escotar las bèstias, que n’an de causas a nos dire a nosautres los òmes. Es formidable de poder trapar tot aquò dins Parladissas animalas, en esperant que los tèxtes, los messatges e la lenga de Gèli Combas contunhen d’illuminar lo camin lo pus longtemps possible.

CRONICAS DE CAMPARIÈRS 

Cronicas de Camparièrs, de Quim Candèrs, n° 66 (2020, 196 paginas en n&b, ISBN : 9782902756285) 10 €

Quim Candèrs es nascut al Lengadòc Bas, en plena garriga e al bèl mièg de las vinhas, dins una campanha solelhada que li disián Capèl. Lo trabalh lo menèt a viure dins de vilas grandassas, d’autras pichonas, al país, a l’estrangièr e otramar. Ara, de l’Ocean Indian estant, los mejans de comunicacions modèrnes que, coma la lenga d’Esòp, pòdon èsser tan bons coma marrits, li permeton de gardar lo ligam amb lo país e amb la lenga.

Mentretant, pauc a cha pauc, la television començava de cavar son trauc, un trauc qu’amb lo temps e la multipli-cacion dels ecrans vendriá aqueste Padirac ont nos vesèm gaireben totes encafornats coma dins la cauna de Platon. Panem et circenses, que disián los ancians. Òc, mas fauta de saupre multiplicar los pans coma Nòstre Sénher, fan marchar al brutle las fabricas de sòmis. Basta veire cossí lo mal nomenat fenestron senhoreja dins fòrça ostals, ocupant tot un pan de paret del salon.

Dins son avantdire, Quim Candèrs escriu : « Aquestes racontes desparièrs son estats escriches de long d’un desenat d’annadas. Los boti aquí forra-borra per çò que me sembla, ni per tot, qu’an una coeréncia. Parlan d’un còp èra e, de raspalheta, parlan del present. Lo futur (...) lo daissi als prospectivistas, que s’enganan totjorn, e val mai aital sens cap de dobte. »

LO SECRÈT DE JULI / LE SECRET DE JULES

Lo secrèt de Juli / Le secret de Jules, de Serge Gayral, n° 65 (roman bilingüe, 2020, 150 paginas en n&b, ISBN : 9782902756278) 14 €

Es en pensant al seu amic Stéphane que Sèrgi Gairal a escrich aqueste roman. L’a escrich per el e per los que, coma el, se desplaçan sus una cadièira de ròdas, pus globalament per las personas victimas dels accidents de la vida. Es l’istòria d’una relacion particulara e exclusiva entre un dròlle e un aucèl, un dròlle esperdigalhat que la "diferéncia" l’empacha pas de viure coma los autres. Mas qu’es aquela relacion extraordinària ? Un roman que ten impacient lo legeire de la debuta a la fin. Descobrirà lo secrèt de Juli ? Un roman que fa de ben.

***

C’est en pensant à son ami Stéphane que Serge Gayral a écrit ce roman. Il l’a écrit pour lui et pour ceux qui, comme lui, se déplacent sur un fauteuil roulant, plus globalement pour les personnes victimes des accidents de la vie. C’est l’histoire d’une relation particulière et exclusive entre un enfant et un oiseau, un enfant éveillé dont la "différence" ne l’empêche pas de vivre comme les autres. Quelle est donc cette relation extraordinaire ? Un roman qui tient le lecteur en haleine du début à la fin. Découvrira-t-il le secret de Jules ? Un roman qui fait du bien.

PAUL COUSTY, L'HOMME DU PAYS DES CENT VALLÉES

Paul Cousty, l'homme du Pays des Cent Vallées (collectif), n° 64 (2021, 174 pages en n&b, ISBN : 9782902756261) 10 €

« Paul Cousty est né à Paris le 1er janvier 1921. 

Son père, Ruthénois, travaille aux Chemins de fer. Sa mère effectuait parfois des travaux de couture pour les magasins. Fils unique, il passera ses neuf premières années à Paris. Pour raison de santé du père, la petite famille reviendra à Naucelle chez le frère de sa mère, maçon et marbrier funéraire. Son père exploitera le petit bien familial.  

Élève brillant, il est reçu en 1936 au brevet élémentaire avec un autre Naucellois, Jean Boudou. En 1937, il s’inscrit à l’Ecole universelle par correspondance, sans pouvoir persévérer du fait des événements. En 1939, aux “minots” de la petite classe du Sacré-Cœur à Rodez, les aléas de la guerre affectèrent un petit maître improvisé venu de Naucelle. C’est aussi un grand animateur de la Jeunesse agricole catholique et de sa chorale.  

De juillet 1941 à mars 1942, il effectue huit mois de Chantiers de Jeunesse. En 1944, réfractaire du S.T.O., il intègre le Maquis Antoine de Villelongue. Il poursuivra ensuite jusqu’en Autriche, avec deux cents rescapés issus de ce maquis, son engagement volontaire dans l’armée Rhin et Danube.  

En 1951, il épouse sa voisine naucelloise, Paulette Trébosc. Elle décèdera dix ans plus tard de maladie. Ils n’auront pas d’enfants. 

En 1958, avec des amis férus de chant et de théâtre comme lui, il crée la troupe de chansonniers amateurs Les Campaniers du Soir.  

En 1963, on devra à cette troupe de copains la création du CARRNAU (Comité d’action et de rénovation rurale du Naucellois) qui sera à l’origine du camping à la ferme et du village retraite du Barral.  

En 1963, il cède son entreprise de travaux funéraires pour intégrer la Chambre des Métiers. Il deviendra inspecteur de l’apprentissage au Ministère de l’Education nationale pour l’Aveyron et le Tarn. Il sera fait Chevalier puis Officier des Palmes académiques. 

En 1965, la grande équipe soudée du CARRNAU le pousse vers la mairie de Naucelle. Il en sera maire de 1965 à 1977, puis de 1983 à 1989 et conseiller général de 1967 à 1973. Nous pourrions citer bien d’autres titres élogieux, dont le jumelage avec Mèze et les mémorables fêtes de l’huître à Bouzigues. 

Il décèdera le 11 novembre 2009.  

Paul Cousty restera une très grande figure de Naucelle, du Ségala et aussi du Grelh roergàs. » (Léo Savy) 

LA BAUMA DE LA VÈRNHA 

La bauma de la Vèrnha, de Francis Cournut, n° 63 (roman bilingüe, 2020, 134 paginas en n&b, ISBN : 9782902756254) 12 €

L’autor es nascut a Sant-Africa en 1947 e visquèt dins una pichona bòria, a Costrís, fins a sos vint ans. Aquel libret conta lo temps de sa joinessa, lo trabalh de las sasons, la vida dins una familha unida e urosa, a l’alba de las novèlas tecnologias. Dintrèt dins l’administracion dels PTT e i faguèt carrièira dins las nombrosas vilas ont lo menavan sas promocions. Los PTT son una entrepresa de man-d’òbra que recruta dins tot lo país. Es per aquò que l’autor se trobèt al mitan de collègas de trabalh desrasigats de lor país e que parlavan lor lenga mairala : lo breton, lo basco, lo picard, lo catalan, lo creòl, lo gascon, lo limosin, lo provençal e sa lenga, lo lengadocian. Descubriguèt aquela riquesa culturala que son las lengas regionalas. A la retirada dins son país natal, se faguèt marcar a l’Universitat Paul-Valéry per aprigondir sas coneissenças dins la lenga occitana e passèt la licéncia.

La Bauma de La Vèrnha es lo tresen roman de Francis Cournut. Lo Jòrdi mena una vida urosa dins un pichon vilatge, al mitan d’una natura aculhenta, mas va èstre victima dels travèrses dels òmes. Es un roman negre ont amistat, amor e òdi se mesclan. Per fugir lo quotidian e los adultes, Jòrdi se va amagar dins una bauma perduda al fons de la castanhal.

BARQUES ET BACS DE LA RÉGION D'ENTRAYGUES

Barques et bacs de la région d'Entraygues, de Zéphirin Bosc, (2020, hors collection,  70 pages, ISBN : 9782902756247) 10 €

Zéphirin Bosc, dit Zefir, majoral du Félibrige et chevalier des Arts & Lettres, a déjà publié plusieurs ouvrages à propos de la vallée du Lot. Ce nouveau livre s’intéresse plus particulièrement à la navigation sur cette rivière dans la région d’Entraygues. Il contient un recueil de cartes postales anciennes, le récit du dernier voyage de Jean-Pierre Delport, marchand de merrains de la fin du XVIIIe siècle, et deux poèmes.

CESETA

Ceseta, d'Emili Povilhon (títol original "Césette"), revirat per Miquèl Gonin e Loís Gaubèrt, n°62 (2020, 114 paginas en n&b, ISBN : 9782902756230) 2 €

Pel primièr còp, coma fòrça dròlles e dròllas o an fach abans ela, Ceseta, pastorèla de setze ans, va daissar sa familha e sa cara montanha del Segalar, dins Roergue, per s'anar logar dins una bòria del Causse. Quand arriba en cò dels seus mèstres novèls, s'amistança amb Jòrdi, lo boièr. Lèu, l'amistat ven amor. Jòrdi, el, trantalha : escotarà los sentiments qu'espròva per Ceseta, de longa presenta dins son esperit, o cedirà a son pantais ambiciós d'èsser un jorn lo pagés de la rica e granda bòria, en se maridant amb Rosil, l'eretièira ?

CONFIDÉNCIAS FELINAS

Confidéncias felinas (Jornal d'una cata), de Serge Gayral, n°61 (2019, 146 paginas en n&b, ISBN : 9782902756223) 14 €

Dins lo darrièr paragraf de l’avantprepaus, Sèrgi Gairal escriu :

« Aqueste roman es un omenatge a Cantalausa, un de mai, per li tornar manifestar mon amistat e mon admiracion. Me soi inspirat de son libre Òu, l’òme non pas per far parlar d’animals que descrivon lor vida – que ne soi incapable –, mas per ne far parlar un, o puslèu una, qu’es en contacte amb los òmes, de çò que vei, qu’ausís e que sentís a l’entorn d’ela ; a l’encòp testimòni, narratritz e comentatritz. » 

Dins sos romans Lo papagai e lo robòt (IEO, n°206, 2016) e Lo Professor Cric (Grelh Roergàs, n°52, 2017), Sèrgi Gairal fa parlar un aucèl, un papagai. Dins aqueste, la cata de l’ostal es a l’encòp protagonista e narratritz. Non solament conta sa vida dins una familha que coneis una fin d’annada trebola, mas comenta los eveniments, una tièira d’eveniments problematics de la debuta a la fin. Pus globalament, nos balha son vejaire suls òmes, lors tissas, lors costumas, lor compòrtament entre eles, amb las bèstias, amb la natura, mas tanben lor lengatge, amb de remarcas interessantas sus la lenga, occitana plan segur.

Un roman fòrt original : lo jornal d’una cata qu’interpèla los òmes.

CHANTS OCCITANS

D'Aubrac a la Val d'Òlt, de Joseph Vaylet, n°60 (2019, 224 pages en n&b, ISBN : 9782902756216) 10 €

« Les vieux airs du pays au doux rythme obsesseur.

Dont chaque note est comme une petite sœur,

Dans lesquels restent pris les sons des voix aimées,

Ces airs dont la lenteur est celle des fumées 

Que le hameau natal exhale de ses toits,

Ces airs dont la musique a l'air d'être en patois. 

Écoutez, amis, la douce cantilène

Que les bergers nous redisent depuis des siècles

Qui nous est transmise par les poètes de chez nous

Et les braves gens des campagnes de notre terre du Rouergue. » (Joseph Vaylet)

LA LENGA DE LA LÈBRE

La lenga de la lèbre, de Patricia Pallier (2019, fòra colleccion, 44 paginas, 117x185, ISBN : 9782902756209 ) 10 €

Coma la lèbre desliurèt un jorn lo país de l’òrra Quatre-Lengas, totas las bèstias del territòri se metèron al servici de la lèbre. Aquela decidiguèt alara que tot lo monde deviá parlar dins sa lenga a ela… Aquò foguèt dificil mas fin finala, a còps de punicions e de petoirals, aquò se faguèt. Pasmens, lo grelh i poguèt pas jamai arribar e, una polida nuèch d’estiu, un grelhon pichon se metèt a cantar dins sa lenga defenduda : la lenga dels grelhs…

Comme le lièvre délivra un jour son pays de l’horrible Quatre-Langues, tous les animaux du territoire se mirent au service du lièvre. Celui-ci décida alors que tout le monde devait parler dans sa langue à lui… Ce fut difficile mais finalement, à coups de punitions et de fessées, cela se fit. Pourtant, le grillon ne put jamais y arriver et, une belle nuit d’été, un petit grillon se mit à chanter dans sa langue interdite : la langue des grillons…

LO CAMIN RASCANHUT

Lo camin rascanhut, de Francis Cournut, n° 59 (roman bilingüe, 2019, 104 paginas en n&b, ISBN : 9782902756193) 10 €

L’autor, trobador dels tempses modèrnes, se passeja pas pus de castèl en castèl, mas se servís dels apleches d’ara per cantar l’amor. D’Avairon a Montpelhièr, de Marselha en Ardecha, l’amor mena Joan sur un camin pas totjorn aisit, pas totjorn alisat, claufit de trapèlas e de malediccions. Un camin rascanhut coma disiá la maire de l’autor. A travèrs d’eveniments que marquèron l’istòria, l’amor finirà per triomfar.

ENTREMESES DE CERVANTES

Entremeses de Cervantes, n° 58 (2018, revirada de Serge Gayral, 158 paginas en n&b, ISBN : 9782902756186) 14 €

Un eveniment ! En 1968, Sèrgi Gairal, estudiant a Tolosa, interpretèt un "entremés" de Cervantes, La Cueva de Salamanca (La Cauna de Salamanca). L’annada d’après n’interpretèt un segond, La Guarda cuidadosa (La Garda vigilanta). Èra luènh d’imaginar alara que, cinquanta ans pus tard, ne fariá la revirada en occitan ! 

L’illustre Cervantes ne vegèt pas cap de representat, que moriguèt en 1616, un an après lor parucion, en 1615.

Un "entremés" es un intermèdi teatral de caractèr comic, d’un sol acte, que se representava entre los actes de las òbras dramaticas del "Siglo de Oro" (Sègle d’Aur) espanhòl. Se, per deficion, es lo rebat de la societat d’aquela epòca, es tanben e subretot lo rebat de la natura umana de totjorn.

Dins l’avantprepaus, Sèrgi Gairal escriu qu’a ensajat de « combinar tres principis essencials : demorar fidèl al tèxt original, téner compte de contunh qu’es una òbra de teatre, oblidar pas que deu èsser immediatament accessibla al public occitan actual, al sens larg. »

Es un eveniment per Sèrgi Gairal, pel Grelh Roergàs e per las Letras occitanas, una edicion complètament inedita, que deuriá interessar l’ensemble dels legeires e pus particularament las companhiás teatralas qu’auràn la possibilitat de metre a lor repertòri un escrivan màger de la literatura mondiala.

LA VINHA E LO VIN

La vinha e lo vin, de Zefir Bòsc, n° 57 (2018, 88 paginas en n&b, ISBN : 9782902756179) 10 €

Zéphir Bosc, majoral du félibrige et auteur de nombreux ouvrages de création ou d’érudition, a recueilli dans cet ouvrage 317 proverbes occitans à propos du travail de la vigne et des vignerons, de la région d’Entraygues. 

Ces proverbes sont accompagnés d’une traduction française et d’un glossaire. 

Ce recueil est en outre enrichi de trois chants consacrés à l’éloge de la vigne et illustré de divers dessins de Bernard Gratio et, en couverture, d’un cliché (d’avant 1914) de Joseph Viguier, vigneron à Condat.

LE TROUBADOUR D’IBIZA

Le Troubadour d’Ibiza, de Serge Gayral, n° 56 (2018, français, 160 pages en n&b, ISBN : 9782902756162) 13 €

Ibiza : la mer, le soleil, les paysages, les vacances, la fête, les discothèques, les rencontres… Ibiza, c’est tout cela et bien davantage pour le protagoniste de ce roman, qui ne s’attendait pas à vivre une telle aventure lorsqu’il a choisi cette destination, un séjour riche en surprises et rebondissements de toute sorte. En effet, c’est souvent ailleurs, dans un contexte inhabituel, dans des circonstances inattendues, que l’on découvre certains aspects de notre personnalité et quelquefois de notre propre histoire, et que le cours de notre vie peut en être plus ou moins affecté.

C’est en français que Serge Gayral s’adresse à nous cette fois (son seizième ouvrage), d’une part parce que l’intrigue l’exige, d’autre part parce qu’il rêve peut-être d’une cohabitation harmonieuse entre les deux langues comme cohabitent harmonieusement de nombreuses langues à Ibiza pendant l’été…

PASTORALE DES BURONS – PASTORALA DELS MASUCS

Pastorale des burons - Pastorala dels masucs, d'Yves Garric, n° 55 (2017, revirada de Maurici Andrieu, 124 paginas en n&b, ISBN : 9782902756148) 10 €

Et si, par une nuit enneigée de décembre, la vieille 2CV de Marie et Joseph venait à caler subitement dans une congère, en plein milieu de l’Aubrac ? Et si, derrière les murs épais d’un masuc, un âne et un bœuf (de pure race aubrac, s’entend) étaient déjà à pied d’œuvre, en train d’exhaler leur haleine chaude ? Et si… Mais ne dévoilons pas davantage l’histoire telle que, à grand renfort de santons directement empruntés au monde rural d’aujourd’hui, la fantaisie d’Yves Garric l’a actualisée.

Le présent ouvrage met face à face pour une lecture aisée le texte original de cette savoureuse pastorale et la traduction en occitan qu’en avait réalisé le regretté autant que talentueux comédien et homme de télévision Maurici Andrieu. De quoi faire scintiller plus intensément encore l’étoile de Noël !

CRIDALS D’UN ANCIAN COMBATENT

Cridals d'un ancian combatent, de Joseph Vaylet, n° 54 (2017, 124 paginas en n&b, ISBN : 9782902756131)    10 €

En co-edicion amb "Los Amics de Josèp Vailet" d'Espaliu. 

Josèp Vaylet (1894-1982), majoral del Felibrige, manteneire, poèta, escrivan, arremosaire, cercaire, òme multiple, curiós de tot, vodèt sa vida a defendre, a preservar, a promòure, a far viure la cultura de son país, sa lenga, sas tradicions, son biais de viure. 

Foguèt mobilisat a 20 ans e marcat a jamai per 5 ans passats dins l’infèrn de la Granda Guèrra. Los que i son mòrts, los cal pas oblidar. Los que ne son rescapats an de dreches a far valer. La patz que cresián aver ganhada es totjorn a bastir. Per aquò, Josèp Vaylet fa ausir sos Cridals d’un Ancian Combatent.

ARBRES D’EN ÇÒ NÒSTRE

Arbres d'en çò nòstre, de Yvette Balard, n° 53 (bilingüe, 2017, 96 paginas en color, ISBN : 9782902756063) 12 €

Iveta : un garric, de la familha Quercus. De longa a la descobèrta del mond de la natura, de la vida del campèstre, d’un país e de sos òmes. Iveta, enrasigada en prigondor, capabla de téner còp dins las tempèstas, sensibla a l’environa, determinada, pedagòga, caminarèla… Òc, lo papeta qu’o disiá aviá rason : los òmes son d’arbres que caminan… 

Son presentats l’agalencièr, lo fau, l’avelanièr, lo cornièr, lo grifol, lo sambuc, lo drulhièr, lo fraisse, lo cerièis e lo tremol.

LO PROFESSOR CRIC

Lo Professor Cric, de Serge Gayral, n° 52 (2017, 112 paginas en n&b, ISBN : 9782902756094) 10 € 

Perqué un papagai que sap ensenhariá pas a parlar a un que sap pas ? Un artifici per tractar d’un biais inedit – en prenent l’occitan coma exemple – la question non solament de l’aprendissatge d’una lenga, mas tanben de l’usatge. Aquelas leiçons que Lo professor Cric balha a sa companha, degun las auriá pas imaginadas dins lo bèc d’un papagai ! De leiçons practicas sus qualques punts de lenga, que deurián interessar e mai regaudir tant los ensenhaires coma los estudiants, los escolans, los amoroses de la lenga en general.

Sèrgi Gairal escriu en occitan a l’encòp per far viure la lenga e la transmetre. Es per aquò que dins son recuèlh, 365 istorietas nòstras (Grelh Roergàs, 2012, n° 41), nos propausa una tièira d’activitats « per aprene o per jogar », tan plan coma dins son autre recuèlh Mots crosats d’Òc (Grelh Roergàs, 2014, n° 45). Amb aqueste roman, lo onzen, contunha dins la meteissa dralha, levat que son dos papagais al servici de nòstra lenga. Un mond al revèrs… ont los aucèls ensenhan los òmes.

LO PASTRE DE COMBAFREJA

Lo pastre de Combafreja, de Francis Cournut, n° 51 (roman bilingüe, 2017, 144 paginas en n&b, ISBN : 9782902756100) 10 €

L’autor es nascut a Sant-Africa en 1947 e visquèt dins una pichona bòria, a Costrís, fins a sos vint ans. Aquel libret conta lo temps de sa joinessa, lo trabalh de las sasons, la vida dins una familha unida e urosa, a l’alba de las novèlas tecnologias.

Dintrèt dins l’administracion dels PTT e i faguèt carrièira dins las nombrosas vilas ont lo menavan sas promocions. Los PTT es un entrepresa de man-d’òbra que recruta dins tot lo país. Es per aquò que l’autor se trobèt al mitan de collègas de trabalh desarigats de lor país e que parlavan lor lenga mairala : lo breton, lo basco, lo picard, lo catalan, lo creòl, lo gascon, lo limosin, lo provençal e sa lenga, lo lengadocian. Descubriguèt aquela riquesa culturala que son las lengas regionalas.

A la retirada dins son país natal, se faguèt marcar a l’Universitat Paul-Valéry per aprigondir sas coneissenças dins la lenga occitana e passèt la licéncia.

DE QUÉ SOSCAS GRAND-PAIRE ?

De qué soscas grand-paire ? d'Amans Batut, n° 50 (2016, 172 paginas en n&b, ISBN : 9782902756087) 10 €

À quoi songes-tu, grand-père ? Conte-moi, parle-moi de ton pays”, demande le petit-fils au pépé assis au coin du feu. Ainsi s’égrène la chanson de Los del Sauvatèrra. Aujourd’hui, c’est l’ami Amans Batut qui nous remémore les souvenirs de son enfance à la maison, à l’école, au village et dans le pays. Ces histoires savoureuses sont le reflet fidèle de la vie rurale d’antan, rude mais joyeuse où l’on chantait en travaillant. Aujourd’hui, la vie est moins austère mais on ne chante plus…

Avec son merveilleux talent de conteur, l’auteur nous offre 29 récits occitans accompagnés d’une traduction française.

Amans Batut, écrivain, conteur, homme de théâtre, fait chanter la langue d’oc pour notre plus grand plaisir depuis plus de trente ans. Il fait le bonheur des Faisselièrs en tant que chef de chorale et comédien.

ABELHAS E… MÈL

Abelhas e… mèl, de Renaud Falissard, n° 49 (2016, 220 paginas en n&b, ISBN : 9782902756056) 15 €

L’òme e l’abelha entretenon, fa de temps, un relat de complicitat. Mèl, cera, gelarèia reiala, aiga petarèla... an totjorn fach partidas de l’economia umana.

Dempuèi lo sègle XXI, las populacions d’abelhas s’afeblisson d’una faiçon que fa paur e qu’es pas de dire. Degun a pas trobadas las rasons del sindròme de l’esfondrament de las colonias. Es tombat coma la pèsta e es aparegut en 2006. Aquela disparicion subta de las abelhas pròva que lor subrevida ten pas que per un fial (e se lo fial peta, adieu la meneta !).

Pr’aquò aquelas bestioletas, que fan servici, jògan un ròtle economic màger en practicant la pollinizacion sus las culturas e las fruchas. Aquela bona fortuna, a gratís, per los qu’amassan aquelas recòltas, se merita ben plan d’èstre seriosament presa en compte, se vòlon que las abelhas augmenten lors rendements e que nos daissen pas morir de talent.

Aquelas quauquas paginas, escrichas dins la lenga mairala per un abelhaire sens granda competéncia e a la borra blanca, se vòl un cridadís poderós contra los trafegadors de las leis e contra los que ne tiran redòrta.

Serà un esbòç per los especialistas de la lenga nòstra. Trobaràn aquí de que furguejar mon prètzfach, de completar e, de segur, d’i posar avantatge per anar pus luènh.

Preciós per un abelhaire o un cercaire, lo guidarà dins son trabalh. Serà un utís per los que tenon a s’assabentar per melhorar lo vocabulari nòstre. Lor permetrà de menar la laga e quitament de nos fargar una òbra de tria. Atanben, desire una bona legida per los que profitaràn d’aquelas recèrcas...

Cossí que siá, merceje los que m’an balhadas las autorizacions e los que m’an ensenhats a mestrejar las abelhas e a las aimar. Per ieu, es estat un plaser de las abarir.

FLORE OCCITANE DU MASSIF CENTRAL

Flore occitane du Massif Central, de Jean Carbonel, n° 48 (2018, reedicion en n&b, ISBN : 9782902756032) 8 €

Usual preciós sul nom de las plantas del país, escrich per Joan Carbonèl e augmentat per Zefir Bòsc de la transcripcion normalizada dels noms de las plantas e de la Liste des noms patois tirada d’autres trabalhs de Carbonèl. Lo libre es illustrat ambe de dessenhs de la Flore descriptive d’Hippolyte Coste. 

Aquel polit libre vos balharà lo nom occitan de las plantas que coneissètz segurament.

365 ISTORIETAS NÒSTRAS

365 istorietas nòstras, de Serge Gayral, n° 41 (2017, 3ena edicion, 208 paginas en n&b, ISBN : 9782855791685) 15 €

Rire, sorire, aprene : tot un programa !

« Transmetre una lenga es una carga pesuga. L’ensenhaire ne sap quicòm ! Per aprene coma per ensenhar, cadun a sa recèpta… » escriu Iveta Balard dins lo prefaci.

La lenga de cada jorn es presenta dins totes los romans de Sèrgi Gairal, qu’aima de far parlar sos personatges, un biais d’èsser pus prèp d’eles, de los far viure encara mai. Aqueste còp, a volgut far autrament, en nos porgissent una « sceneta » per cada jorn, per nos amusar, mas tanben nos far soscar, perque, coma o escriu dins l’avantprepaus, sovent una istorieta « en qualques mots, en qualques linhas ne ditz plan mai qu’un long discors ».

Mas, aqueste obratge es pas un simple recuèlh d’istorietas, es estat concebut coma un aplech. Es aquò que ne far sa granda originalitat. L’ensenhaire d’espanhòl qu’èra l’autor sap que per estudiar una lenga cal variar los supòrts. Se contenta pas de nos dire qu’una istorieta ne pòt èsser un ; nos explica cossí, a la fin del recuèlh, amb una tièira d’activitats tan ludicas coma pedagogicas, a practicar individualament o, encara melhor, collectivament.

Rire amb una istorieta, jogar, soscar, e mai aprene, tot un fum de possibilitats e de bons moments, qué demandar de mai ?

un ÒME e son PAÍS

Un ÒME e son PAÍS (Canta-Grelh especial Jean Vaylet - Célestin Aygalenq) (2017, fòra colleccion, 64 paginas) 5 €

Lo Grelh a reeditat un Canta-Grelh agotat, de la tièira dels Documents, que èra consacrat al canonge Vailet e a Celestin Aygalenc. Èra estat fach en 1990 a l’escasença de la Sant-Justin que se tenguèt aquela annada a La Tarrissa.

I trobaretz d’article sus Joan Vailet (1845-1936), premièr capiscòl del Grelh roergàs (1921) e Celestin Aigalenc (1915-1959). I traparetz atanben las paraulas de cançons qu’escriguèron : Lo Paissèl, Sèm Montanhòls, Responsa del Costovin e maitas de Vailet, Lo Masuc, Per la fièira de las cebas e maitas d’Aigalenc.

SE TE PLAI, MONSEN, ESCANES PAS LA MIÁ FORÈST

Se te plai, Monsen, escanes pas la miá forèst, de Bruno Minier et Marie-Anaïs Pichet

(2017, fòra colleccion, revirada d’Amans Batut, en color, ISBN : 9782902756070) 10 €. 

De qué diriatz se qualqu’un veniá, un bèl jorn, vos sacar defòra sens cridar res ? Es pr’aquò çò qu’arriba a las bèstias que vivon pels bòsques, quand un boscatièr s’amena, quand un fuòc s’aluca, quand i a un aigatge… Lo rainald, l’esquiròl, lo rat de camp, lo duganèl, la nichola e plan maites encara veson lor ostal espotit e lor vida cambavirada. D’unes pèrdon lors pichons e los ploran. Aquelas pichonas bèstias, sens defensa, contan als enfants lor malastre e cossí li far fàcia. Lor cal tornar tot bastir endacòm mai e s’arremosar per ne discutir. Es essencial, per nòstres enfants, d’aprene a respectar la natura e l’environament, tanlèu que pòdon comprene. Aquel libre los ajudarà a prene consciéncia de çò que representa la natura per nautres, los umans.

CANTS DE RANCE

Cants de Rance, d'Alain Maury (2018, fòra colleccion, 66 paginas en n&b, ISBN : 9782902756155) 8 €

Alain Maury, nascut a Sant-Africa en 1954, demòra ara a Luxemborg ont partiguèt per trabalhar coma informatician quora èra jove. Foguèt lo co-fondator de l’Amicale Luxembourg-Aveyron en 2001. 

Es a-n-aquel moment que decidiguèt d’aprene l’occitan, principalament per correspondéncia. Las rasons ? D’un, per parlar mai que mai d’Avairon cal tanben ne saupre la lenga, l’istòria e, de dos, per vergonha de pas mai parlar sa lenga dins un país plurilinguista ont lo pòble a sauput gardar la seuna, lo letzeburgesch, a costat del francés e de l’alemand. Alain foguèt publicat dins la revista Òc e dins lo jornal Centre-Presse. 

Ara retirat, torna plan sovent trobar sas rasics roergassas a Bèlmont de Rance, lo vilagte de sos grands.

LO RETORN DEL VOLDRÀS

Lo retorn del voldràs + CD, de Pierre Marcilhac (2017, fòra colleccion, 36 paginas en color, ISBN : 9782902756124) 15 €

Conte bilingüe occitan francés, escrich per Pèire Marcilhac e illustrat per Huguette Privat, totes dos de Milhau. Pèire enregistrèt la version occitana sus CD. 

Lo missantum dels òmes faguèt fugir lo voldràs dels causses d’Avairon e de Losera. Pr’aquò un òme, lo Justin, o poguèt pas jamai endurar. Lo còr li’n doliá. Un jorn, coma dins un sòmi, la Fadarèla Blanca de la Bauma Rossa li apareguèt e li diguèt que deviá, el, anar quèrre los voldrasses dins Pirenèus, que l’adujariá... Mas lo Justin èra vièlh e aquela aventura li semblava impossibla...

DARRIÈRS RAMÈLS

Darrièrs ramèls, de Zefir Bòsc (2017, fòra colleccion, 84 paginas en n&b, ISBN : 9782902755617) 10 €

Dins aquel recuèlh de 36 poèmas occitans acompanhats d’una revirada en francés, Zefir Bòsc liura son agach sus l’evolucion recenta de la vida dins son país de la val d’Òlt roergassa. Sa soscada poetica es mai que mai noirida per la desaparicion de la lenga d’òc. Los poèmas en omenatge a de grands noms de la literatura occitana constituisson un autre aspecte del recuèlh. Son los portaires d’un espèr : la poesia ofrís un asuèlh pel reviscòl de la lenga.

Zefir Bòsc es membre del Grelh roergàs. Reçaupèt de nombroses prèmis per son òbra poetica. Es notadament l’autor de dos recuèlhs, Al caire del terrador (1976) e Asuelhs reguèrgues (1981), e de publicacions istoricas a prepaus de la val d’Òlt roergassa.

142 JOURS DANS UN MASUC DE L’AUBRAC

142 jours dans un masuc de l'Aubrac, de Paul Fournier et Patricia Pallier

(2016, hors collection, 136 pages en couleur, ISBN : 9782902756049) 20 €  

Paul Fournier, ancien montanhièr, fait le récit de sa première estive dans un masuc de l’Aubrac, le Trap de La Menthe, situé près de la Croix de La Rode. C’était en 1949, il n’avait alors que 15 ans. Du 25 mai au 13 octobre, pendant 142 jours, ces hommes vivaient en quasi-autarcie, au milieu de leur troupeau de race aubrac, occupés à la fabrication de la fourme d’Aubrac.

Patricia Pallier apporte un éclairage ethnographique à cette aventure humaine décrite au fil des gestes accomplis par les montanhièrs, de la traite des vaches jusqu’à la vente de la fourme, avec son quotidien, le rôle de chacun, les rares distractions, les dates importantes ponctuant l’estive, les moments difficiles et les élans de fraternité, sans oublier la langue maternelle de ces hommes : la langue d’oc.